Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
F’odor Aleksandrovič Bredikhin
Astronomia
Astrònom ucraïnès.
Féu estudis sobre l’origen dels meteors i en descriví l’estructura Desenvolupà i perfeccionà els estudis de Friedrich Wilhelm Bessel sobre les cues dels cometes, i n'establí tres tipus segons llur curvatura i llur composició
ascendent
Astronomia
Dit dels astres en incrementar llur altura per damunt l’horitzó.
protuberància
Astronomia
Brollador de gas que s’origina a la cromosfera solar i que es propaga dins la corona fins a atènyer alçades d’alguns milers de quilòmetres.
Les protuberàncies poden presentar diverses formes i comportaments, però en general hom les classifica en eruptives i quiescents Les protuberàncies eruptives són bastant brillants i es formen a les regions de les taques solars Sovint es presenten com a grans ponts de gas entre dues taques de polaritat magnètica oposada, i llur alçada dins la corona pot arribar a ésser de l’ordre de 40 000 km Les protuberàncies eruptives tenen probablement una certa relació amb les erupcions solars, perquè moltes vegades apareixen a llur entorn Les protuberàncies quiescents , també anomenades filaments…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és…
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…
llei de Hubble
Astronomia
Llei segons la qual el desplaçament cap al vermell de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial v, creix linealment amb llur distància de la Terra d.
És donada per la fórmula v = H 0 d , H 0 essent la constant de Hubble, el valor de la qual és estimat entre 55 i 100 km s - 1 Mpc - 1 1 Mpc = 1 milió de parsecs
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la del camp Les…
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
horitzó visible
Astronomia
Transports
Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.
Els punts de tangència són els últims punts visibles i llur lloc geomètric és el que els pescadors anomenen ratlla del cel L’angle que forma l’horitzó visible amb l’horitzó sensible és anomenat depressió de l’horitzó
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07 el de la neu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina