Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
dicotomia
Astronomia
Fase de la Lluna en què és solament visible la meitat del disc.
mitja lluna
mitja lluna
(CC0)
Astronomia
Representació gràfica de la lluna quan és il·luminada menys de la meitat del seu disc.
Constitueix l’emblema o el símbol del món islàmic i de les seves institucions així, per exemple, la mitja lluna roja és l’equivalent de la creu roja del món occidental
quart minvant
quart minvant
Marcelo Olivares (CC BY-NC-ND 2.0)
Astronomia
Lluna minvant quan és en quadratura occidental i per tant presenta la meitat del disc il·luminat.
quart creixent
quart creixent
alfonsobenayas (CC BY 2.0)
Astronomia
Lluna creixent quan és en quadratura oriental i per tant presenta la meitat del disc il·luminat.
dicotomia
Astronomia
Fase dels planetes inferiors, Mercuri i Venus, en què solament és il·luminada pel Sol una meitat del planeta.
lluna minvant
Astronomia
La Lluna en la fase minvant.
En el moment d’aquesta fase, en el qual no és visible sinó la meitat de l’hemisferi lunar illuminat pel Sol, hom diu que la Lluna és en quart minvant
lluna creixent
Astronomia
La Lluna en la fase creixent.
En el moment d’aquesta fase, en el qual no és visible sinó la meitat de l’hemisferi lunar illuminat pel Sol, hom diu que la Lluna és en quart creixent
Bartomeu Antist
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom.
De família noble, estigué vinculat al cercle interessat per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s XVI La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de los planetas y estrellas València 1580 resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant
estel de Wolf-Rayet
Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves