Resultats de la cerca

Difereix del sextant pel fet que pot servir per a mesurar angles més grans, puix que té un cercle graduat de 360° Malgrat això, l’instrument que prefereixen els marins és el sextant, i el cercle de reflexió només és usat pràcticament per a mesurar grans angles horitzontals en treballs hidrogràfics

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol

Fou director de l’observatori de Mannheim i del servei topogràfic de Slesvig-Holstein El 1817 fou encarregat pel govern de mesurar l’arc de meridià entre Skagen i Lauenburg

Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre

Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol

Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs

Professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala 1730-44 Conegut especialment per una memòria presentada a l’Acadèmia Sueca de Ciències 1742, on proposà l’escala centígrada de temperatures anomenada posteriorment escala Celsius temperatura Feu estudis sobre l’aurora boreal, i el 1736 participà en l’expedició francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià Supervisà la construcció de l’Observatori d’Uppsala 1740 i en fou el primer director

Director del Harvard College Observatory 1921-52, la seva principal contribució és la formulació 1916-17 de la llei període-lluminositat , que li permeté mesurar diverses magnituds de l’Univers, com ara la distància del Sol al centre de la Galàxia Els anys vint, féu, juntament amb Slipher i Hubble, les primeres mesures de desplaçaments de línies espectrals cap al vermell, que serviren més tard per a demostrar l’expansió de l’Univers És autor de Star clusters 1930, Flights from Chaos 1930, Galaxies 1943, etc