Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
eixam de meteors

Eixam de meteors dels Gemínids
Astronomia
Augment del nombre de meteors observats en el firmament, originat en travessar la Terra un eixam meteorític.
Popularment, un d’aquests fenòmens és anomenat pluja d’estels
pluja de meteors
Astronomia
Successió de meteors en un interval curt de temps que té lloc periòdicament quan la Terra passa a prop de l’òrbita d’un cometa.
els Quadràntids
Astronomia
Eixam de meteors.
El punt radiant és a la constellació del Bover , tot i que rep el nom de l’antic asterisme i constellació Quadrans Muralis , dibuixada per Joseph Lalande a finals del s XVIII El cos progenitor dels Quadràntids és probablement l'asteroide 2003 EH1 Aquests meteors provoquen, entre l’1 i el 5 de gener, una pluja d’estels molt activa
radiant
Astronomia
Punt del firmament on es tallen totes les trajectòries d’un eixam de meteors.
Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita en la mateixa data i…
meteor

Estel fugaç dels Perseids
Astronomia
Meteorologia
Fenomen lluminós que hom observa en el firmament i és originat quan un meteoroide entra en l’atmosfera terrestre; popularment, hom l’anomena estel fugaç.
Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…
eixam meteorític
Astronomia
Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes i que, generalment, s’ha originat com a deixant de pols i gas d’un cometa periòdic.
Quan la Terra travessa un d’aquests eixams, s’esdevé un eixam de meteors o, en llenguatge popular, una pluja d’estels , originat en penetrar els meteoroides en l’atmosfera terrestre i ocasionar un augment sobtat de meteors meteor, meteorit
F’odor Aleksandrovič Bredikhin
Astronomia
Astrònom ucraïnès.
Féu estudis sobre l’origen dels meteors i en descriví l’estructura Desenvolupà i perfeccionà els estudis de Friedrich Wilhelm Bessel sobre les cues dels cometes, i n'establí tres tipus segons llur curvatura i llur composició
els Dracònids

Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon
els Oriònids
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la part nord de la constel·lació d’Orió.
Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam