Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
astrògraf
Astronomia
Aparell astronòmic destinat a la fotografia celeste i, en particular, a la determinació de les coordenades dels astres i a assenyalar la presència de nous asteroides.
Actualment és substituït pel telescopi fotogràfic
Convection, Rotation et Transits Planétaries
© CNES
Astronomia
Missió del Centre National d’Études Spatiales (CNES) francès que té com a objectius la cerca de planetes extrasolars i l’estudi de la sismologia estel·lar.
Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes
William Lassell
Astronomia
Astrònom anglès.
El 1846 descobrí Tritó, satèllit de Saturn, i dos anys després n'observà un altre satèllit, Hiperíon, dos dies després d’haver estat descobert per WC Bond als EUA El 1851 descobrí dos nous satèllits d’Urà, Ariel i Umbriel El 1864 dirigí la construcció d’un telescopi reflector d’1,32 m a La Valletta Malta
Leví ben Geršom
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta.
Tingut per heterodox, fou el pensador més original del judaisme medieval, després de Maimònides Escriví cinc llibres de matemàtiques i un de lògica i fou un dels primers a escriure sobre trigonometria plana En astronomia enginyà nous aparells, als quals dedicà un poema Comentarista del Pentateuc i d’una dotzena més de llibres bíblics, de la Isagoge de Porfiri i d’obres d’Aristòtil, a la seva obra principal, Milḥamot Adonay ‘Les guerres del Senyor’, sobre la filosofia de la religió, s’inclina vers l’aristotelisme
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos…
BeppoSAX
Astronomia
Missió dedicada a l’astronomia de raigs X de l’agència espacial italiana (ASI) amb la participació de l’agència espacial holandesa (NIVR), i que porta el nom compost de Beppo, en honor de l’investigador italià Giuseppe Occhialini, i SAX (Satellite per Astronomia X).
El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar nous…
GALEX
© NASA
Astronomia
Telescopi espacial de la NASA destinat a l’observació de galàxies amb llum ultraviolada.
Fou llançat a l’espai en un coet Pegasus el 28 d’abril de 2003 i situat en una òrbita gairebé circular a 697 km sobre la superfície de la Terra El maig del 2012, les operacions del telescopi GALEX foren transferides a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech, i el 28 de juny de 2013, la NASA anuncià la finalització de la missió GALEX Durant aquests10 anys de funcionament, el telescopi, entre altres observacions, descobrí una gegantina cua darrere l’estel anomenat Mira, captà un forat negre absorbint un estel, trobà anells gegants de nous estels al voltant de velles galàxies mortes,…
superterra
Astronomia
Planeta extrasolar amb una massa entre una, deu o, segons altres criteris, catorze vegades superior a la de la Terra i, per tant, inferior a les masses d’Urà o de Neptú.
El terme superterra fa referència en principi només a la massa del planeta, i no a la composició, l’atmosfera, la temperatura, la zona d’habitabilitat ni altres propietats Tot i això, a l’hora de classificar nous exoplanetes dins d’aquest grup, els astrònoms han posat èmfasi en la superfície rocosa, la presència d’oceans i altres característiques que podrien permetre la presència de vida Les primeres superterres conegudes foren dos planetes extrasolars que orbitaven el púlsar PSR B1257+12, descobertes el 1992 Les primeres superterres descobertes en la zona d’habitabilitat foren…
explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…
Saros
Astronomia
Període de temps després del qual la successió d’eclipsis de Sol i de Lluna es repeteix novament.
Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que,…