Resultats de la cerca

El valor d’aquest interval és de 29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2,8 segons

La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures missions interplanetàries,…

Foren usades per Flamsteed per a substituir l’antic costum de buscar figures imaginàries a l’esfera celeste A la pràctica, l’observador troba constantment noves alienacions

Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova

Gendre de Johannes Kepler, del qual fou ajudant, confeccionà planisferis un d’ells presentava el cel visible a qualsevol època de l’any, en els quals introduí noves constellacions la Girafa, la Coloma i l’Unicorn, 1624 Classificà els estels en onze classes de magnitud

Féu mesures per tal de determinar la parallaxi lunar mentre Lalande feia les mesures complementàries des de l’observatori de Berlín i determinà la posició de 10 000 estels del cel austral, que publicà en la seva obra Coelum australe stelliferum , on descriví catorze noves constellacions

És una de les noves constellacions descrites per Lacaille a la seva obra Coelum australe stelliferum 1763 Conté 50 estels visibles en ull nu, cap dels quals no té una magnitud superior a la tercera L’astre principal, α Telescopii , és un estel de magnitud 3,76, que pertany al tipus espectral B6

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929

Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves