Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
màser interestel·lar
Astronomia
Màser localitzat en núvols de matèria interestel·lar associat amb estels molt joves o en procés de formació.
En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es…
metal·licitat
Astronomia
Abundància de tots els elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en estrelles o en galàxies.
Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol
planeta
Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’…
sizígia
Astronomia
Posició de la Lluna —o d’un planeta— quan és en conjunció (lluna nova) o en oposició (lluna plena) amb el Sol.
immersió
Astronomia
Inici de l’ocultació d’un astre en passar per l’ombra d’un altre o en passar per darrere d’ell.
eixam meteorític
Astronomia
Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes i que, generalment, s’ha originat com a deixant de pols i gas d’un cometa periòdic.
Quan la Terra travessa un d’aquests eixams, s’esdevé un eixam de meteors o, en llenguatge popular, una pluja d’estels , originat en penetrar els meteoroides en l’atmosfera terrestre i ocasionar un augment sobtat de meteors meteor, meteorit
conjunció
Posicions relatives de la Terra i d’un planeta exterior, en conjunció, quadratura i oposició; i posicions relatives de la Terra i d’un planeta interior, en conjunció i elongació màxima (sempre respecte al Sol)
© Fototeca.cat
Astronomia
Posició relativa de dos astres quan tenen la mateixa ascensió recta.
Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra
uranografia
Astronomia
Branca de l’astronomia que s’ocupa de la descripció de l’univers, en la seva totalitat o en alguna de les parts que el constitueixen, emprant, però, només conceptes elementals del camp de les matemàtiques i la física.
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta oen el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en…
anomalia
Astronomia
Distància angular, prenent com a centre el Sol, des del periheli d’un planeta fins al punt de l’òrbita en què es troba el planeta ( anomalia veritable
o en què es trobaria, si el seu moviment angular fos uniforme ( anomalia mitjana
).