Resultats de la cerca

Forma part dels Hale Observatories Fou començat a construir l’any 1928 sota la direcció de l’astrònom GEHale, gràcies a l’aportació econòmica de la Fundació Rockefeller, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que començà a funcionar el seu telescopi gegant L’instrument més important de l’observatori Palomar és un telescopi reflector gegant de 5 m de diàmetre el telescopi Hale Altres instruments importants són dues cambres de Schmidt de 14,4-21,6 cm i 4,4-7,8 cm, respectivament Els camps de treball principals de l’observatori són l’observació de les galàxies…

Fou descobert l’any 2002 amb imatges preses per M Brown i C Trujillo des de l’observatori de Palomar EUA Sembla tenir una forma elongada, amb l’eix major igual a uns 1170 km Orbita a 43 unitats astronòmiques del Sol, amb un període de 286 anys Posseeix un satèllit, Weywot, amb un diàmetre d’uns 75 km El nom de Quaoar prové del déu de la creació del poble Tongva, antics pobladors de l’àrea de l’actual ciutat de Los Angeles, lloc on es troba l’observatori Palomar El nom oficial assignat per la Unió Astronòmica Internacional és 50000 Quaoar

Organitzà i dirigí l’observatori de Kenwood, a Chicago, i els de Mount Wilson i Mount Palomar Ideà, amb H Deslandres, l' espectroheliògraf Les seves obres més importants són The Study of Stellar Evolution 1924 i The New Heavens 1924

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

Es tracta del planeta nan més gran descobert fins ara Fou descobert per M Brown, C Trujillo i D Rabinowitz des de l’observatori Palomar San Diego, Califòrnia el 5 de gener de 2005, a partir d’imatges preses l’any 2003 Té una òrbita molt inclinada i excèntrica, amb un període orbital de 557 anys i una distància mitjana al Sol de 67,7 unitats astronòmiques El seu satèllit fou anomenat Disnòmia, filla d’Eris a la mitologia grega

Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964

Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale

Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake

Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca…