Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
el Llangardaix
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cigne, Cefeu, Cassiopea, Andròmeda i Pegàs.
Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum
l’Indi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Telescopi, el Microscopi, la Grua, el Tucà, l’Octant i el Gall Dindi.
Conté molt pocs estels visibles a ull nu L’astre principal, α- Indi , té una magnitud visual de 3,21 i és situat a una distància de 102 anys llum
la Girafa
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, l’Ossa Major, el Linx, el Cotxer, Perseu, Cassiopea i l’Ossa Menor.
Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3 300 anys llum de la Terra
la Llebre
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, Orió, el Ca Major i la Coloma.
Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum
Fènix
Astronomia
Constel·lació austral, entre la del Forn i la del Tucà.
Conté pocs estels visibles a ull nu En són els astres més brillants l’α Phoenicis , de magnitud 2,4, situat a una distància de 76 anys llum i que pertany a la classe espectral G5, i el β Phoenicis , binari de magnitud 3,35, situat a una distància de 180 anys llum i que pertany a la classe espectral G4
el Tucà
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Grua, el Fènix, l’Hidra mascle, l’Octant, el Gall Dindi i l’Indi.
Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre
atles celeste
Astronomia
Col·lecció de mapes celestes que ordena des dels pocs centenars d’estels més brillants, visibles a ull nu, fins als milions d’estels, conglomerats i nebuloses, visibles només amb grans telescopis.
La magnitud i el tipus espectral dels estels hi són indicats per mitjà de símbols
anell

Saturn i els seus anells (imatge presa per la sonda Cassini el 12 d’agost de 2009)
© NASA
Astronomia
Conjunt de partícules de pols interestel·lar i altres elements que orbiten un planeta a un mateix pla, formant un disc al seu voltant.
La mida de les partícules que formen l’anell pot variar entre els pocs micròmetres i les desenes de metres Tots els planetes gegants del sistema solar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són envoltats per sistemes d’anells, tot i que de característiques molt diverses Els anells més coneguts són els de Saturn, observats per primer cop per Galileu el 1610 Donada la pobre qualitat del telescopi que emprà, Galileu pensà que es tractava de dos satèllits de Saturn Christiaan Huygens, el 1654, i equipat amb telescopis millors, proposà que consistien en anells que rodejaven el planeta sense…
penombra d’una taca solar
Astronomia
Àrea exterior d’una taca solar que envolta l’ombra, la regió interna més fosca de la taca constituïda en una xarxa lineal de filaments brillants i foscs que emergeixen radialment de l’ombra.
Els filaments tenen uns 200 km de gruix, amb una vida d’unes dues hores, tot i que poden observar-se canvis en pocs minuts La seva grandària típica és d’uns 5000 km No totes les taques tenen penombra, que acostuma a aparèixer en les taques més grans i desenvolupades Hom ha observat taques grans, d’11000 km de diàmetre, sense penombra, i taques petites, de 2500 km, amb penombra La grandària de la penombra respecte de l’ombra depèn del desenvolupament de la taca i de l’activitat solar en general Durant el màxim del cicle solar, la penombra de les taques acostuma a ésser més petita…
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera etapa de la…