Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
pol
Astronomia
Cadascun dels punts en els quals l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.
pol galàctic
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla galàctic i que passi pel centre de la Terra.
pol celeste
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
angle al pol
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZangle al pol; PeZA angle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric, amb vèrtex al pol elevat, comprès entre el meridià superior i el semicercle horari de l’astre.
És indicat per la lletra P i pot ésser oriental , comptat cap a l’E Pe, o bé occidental , comptat cap a l’W Pw, sempre de 0° a 180° El valor de l' angle al pol coincideix amb el de l'horari quan aquest darrer és inferior als 180° L’angle al pol és un dels angles del triangle de posició
altura del pol
Astronomia
Angle comprès entre l’horitzó de l’observador i el pol; equival a la latitud geogràfica de l’observador.
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
pol de l’eclíptica
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l’eclíptica i que passi pel centre de la Terra.
Pòl·lux
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons.
És un estel gegant, de color groc, que té una magnitud aparent d’1,21, és situat a una distància de la Terra de 31 anys llum i pertany al tipus espectral K0 Malgrat ésser catalogat com a estel β, en realitat és l’estel més brillant de la constellació
Estel Polar
Astronomia
Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan…
triangle de posició
Astronomia
Transports
Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol (P), el zenit (Z) i l’astre (A).
Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l' azimut angle en Z, l' angle al pol angle en P i l' angle parallàctic angle en A, i els costats són la colaitud PZ, la codeclinació PA i la distància zenital ZA Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol elevat, és l’únic…