Resultats de la cerca

Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…

Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…

L’astre més llunyà observat té un desplaçament cap al vermell de 4,73 Això equival a una distància entre 6 000 i 16 000 milions d’anys-llum

La zona d’habitabilitat, la determina la intensitat de la radiació provinent de l’estrella, ja que una radiació massa intensa o massa feble impediria la presència d’aigua líquida D’aquesta manera, com més alta és la temperatura d’una estrella, més lluny d’ella es troba la zona d’habitabilitat En el cas del sistema solar, es calcula que la zona d’habitabilitat comprèn una regió situada entre 0,725 i 3 unitats astronòmiques del Sol L’any 2007 es descobrí el primer planeta extrasolar de tipus superterra, Gliese 581 d, situat a la zona d’habitabilitat de la seva estrella L'exoplaneta situat en…

Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…

Fou director de l’observatori de Meudon a partir del 1907, i també del de París 1927-29 Entre els seus nombrosos treballs experimentals es destaca la invenció de l' espectroheliògraf Com a teòric, treballà en la recerca d’una possible relació entre els fenòmens solars i el magnetisme terrestre i en espectrografia estellar

En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador

La duen a terme dos satèllits situats en òrbita solar que foren llençats el 25 d’octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral A causa de les òrbites que descriuen al voltant del sol, els dos satèllits varien la seva separació relativa amb el temps Al febrer del 2011 aquesta separació assolí els 180 graus, de manera que, junts, pogueren observar la superfície solar en la seva totalitat Amb el pas del temps la separació disminuirà, a raó aproximada de 44 graus per any Tot i aquesta disminució, l’observació de la totalitat del Sol serà encara possible durant uns quants…

Es troba bàsicament format per hidrogen ionitzat, a una temperatura entre 10 5 i 10 7 K Aquesta elevada temperatura es deu a la conversió d’energia gravitatòria en energia tèrmica, a través d’un procés en què intervenen ones de xoc produïdes durant la formació dels cúmuls de galàxies a partir de subestructures més petites La detecció del gas intergalàctic ha estat possible gràcies a la seva emissió en raigs X El gas intergalàctic té una densitat entre 10 i 100 àtoms d’hidrogen per metre cúbic i arriba fins als 1000 àtoms al centre d’alguns cúmuls de galàxies Es pensa que el seu…

Les aurores polars són emissions lluminoses produïdes per la interacció entre el vent solar i el camp magnètic terrestre, que accelera partícules carregades cap a l’alta atmosfera Aquestes partícules exciten àtoms i molècules, generant llum en tonalitats verdes, vermelles o violetes Tot i que són habituals a latituds pròximes als pols, el 13 de novembre s’ha pogut observar una aurora boreal a Almeria i, fa poc més d’un any i mig, Catalunya també va registrar episodis excepcionals d’aurores polars Els articles “ Aurores a Catalunya ” i “ Aurores a Catalunya II ”, publicats al blog  Entre el…