Resultats de la cerca

La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar

És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…

Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar

Autor de l’obra més antiga de la matemàtica grega conservada sencera, coneguda com a Petita Astronomia Primitivament era dividida en dues parts De l’esfera en moviment i De la sortida i la posta dels astres , en les quals intentà d’explicar algunes dificultats de la teoria de les esferes homocèntriques Influí en Euclides, més jove que ell, i en els matemàtics àrabs

Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la Terra, però hi…

En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les condicions…