Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tròpic
Astronomia
Cadascun dels dos paral·lels geogràfics de l’esfera terrestre situats a una distància de l’equador de 23°27’.
Un d’aquests cercles imaginaris, el tròpic de Càncer , és situat a l’hemisferi boreal, i l’altre, el tròpic de Capricorn , a l’hemisferi austral El dia 21 de juny el Sol es troba al zenit al migdia per a tots els punts geogràfics situats exactament sobre el tròpic de Càncer el 22 de desembre hom observa aquest mateix fet en els punts situats sobre el tròpic de Capricorn Aquests són els dos únics dies de l’any en què el Sol passa pel zenit als tròpics, mentre que a les regions situades a l’interior dels tròpics el nombre de dies en què això succeeix és superior, i augmenta a mesura que hom…
Sedna
Astronomia
Cos del sistema solar d’un diàmetre aproximat de 1 500 km amb una òrbita situada més enllà de la de Plutó.
Sedna fou descobert al novembre del 2003 per Brown, Trujillo i Rabinowitz Es tracta del cos del sistema solar més gran observat des que l’any 1930 es descobrí Plutó 2 400 km de diàmetre La seva òrbita és molt excèntrica, i varia entre les 76 i les 960 unitats astronòmiques Sedna podria pertànyer a l’anomenat núvol d’Oort, una regió formada per protocometes petits cossos barreja de roca i gel situada aproximadament a la meitat de distància del Sol que l’estrella més propera, però que podria arribar a zones molt més pròximes a aquest La particular òrbita de Sedna és molt…
cúmul d’estels
Reconstrucció del filament de matèria fosca entre els cúmuls Abell 223 (part superior de la imatge) i Abell 222 (part inferior)
© Jörg Dietrich / U-M Department of Physics
Astronomia
Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements, els quals, en la majoria dels casos, han tingut el mateix origen.
N’hi ha dos tipus clarament diferenciats cúmuls oberts i cúmuls globulars Els cúmuls oberts o galàctics són constituïts normalment per uns quants centenars d’estels distribuïts dins una regió de l’espai d’uns vint anys llum de diàmetre, i presenten un moviment comú El cúmul galàctic més proper és el de les Híades, a la constellació del Taure, a 130 anys llum del Sol Els cúmuls globulars són constituïts per un nombre d’estels que oscilla entre uns quants milers i uns quants milions, i són distribuïts en una regió de l’espai d’uns 200 anys llum El nom prové del fet que els estels de l’agrupació…
radiotelescopi
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…
núvols de Magalhães
Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos,…
acreció
Representació artística del disc d’acreció al voltant del sistema binari d'estels WZ Sge
P. Marenfeld i NOAO/AURA/NSF
Astronomia
Acumulació de massa, entorn d’un objecte estàtic, com un estel, un estel de neutrons o un forat negre, atreta gravitacionalment pel mateix objecte.
Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…
la Via Làctia
Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via…
galàxia
Galàxia visible
© Corel
Astronomia
Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.
A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…