Resultats de la cerca

Té una durada aproximada de 346,62 dies També s’anomena any d’eclipsis, per produir-se aquests precisament quan el Sol es troba en algun dels nodes de l’òrbita lunar

La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els…

Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que, pel fet que no…

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…

El sistema solar va centrar una gran part de les notícies astronòmiques de l'any L'arribada a Plutó de la sonda New Horizons , l'anunci de la presència d'aigua líquida a Mart, el descobriment d'un oceà líquid sota la superfície del satèllit Encelade, l'exploració de la sonda Dawn del planeta Ceres i l'estudi del cometa Churyumov-Gerasimenko que va dur a terme la sonda Rosetta en són una mostra La New Horizons arriba a Plutó Detall de la superfície de Plutó, imatge presa des de la sonda New Horizons © NASA / John Hopkins University / Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute La…

El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…