Resultats de la cerca

Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798

Creà el polariscopi, el goniòmetre de collimador per a mesurar els índexs de refracció, el compensador òptic que porta el seu nom, un higròmetre i l’aixeta de tres vies per a la màquina pneumàtica El 1840 detectà l’anomenat punt de Babinet , un dels tres punts de la vertical que passa pel Sol per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° pel damunt del Sol punt d’Aragó Francesc Aragó , punt de Brewster David Brewster Estudià la doble refracció circular, la influència del moviment de la Terra sobre les interferències lluminoses, les projeccions…

Estudià a l’École Polytechnique de París, de la qual fou nomenat professor de geodèsia 1848, i passà després a la Universitat de Nancy com a professor d’astronomia 1855 El 1876 fou nomenat president del Bureau des Longitudes, i el 1878, director de l’Observatoire de París Descobrí el cometa que porta el seu nom 1843 Enuncià una teoria que intenta de relacionar el temps meteorològic amb l’aparició de les taques solars, i desenvolupà alguns mètodes per a millorar la precisió de les mesures astronòmiques

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari…

Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540 aquesta obra, la Narratio prima , té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium , a Nuremberg Nomenat professor a Leipzig 1542, deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg el llibre, acabat d’…

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Fou professor a Zuric i director de l’observatori federal El 1882 descobrí les relacions entre les taques solars i el magnetisme terrestre

Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom

Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley