Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)
ESA
Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
púlsar
Astronomia
Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una regularitat molt gran.
El mot púlsar és la forma catalanitzada de l’acrònim del terme anglès pulsating radio source ‘radiofont polsant’ Els primers púlsars foren descoberts, per atzar, per AHewish i Jocelyn Bell Burnell l’any 1968 i actualment hom en coneix uns 350 S'accepta actualment que els púlsars són estels de neutrons que giren molt ràpidament Un estel de neutrons és un astre constituït quasi exclusivament per neutrons, els quals, sotmesos a pressions i densitats extremament elevades, constitueixen el que hom anomena un gas degenerat Hom accepta també que, en general, els estels de neutrons tenen l’origen en…
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche
estel fugaç
Astronomia
Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d’uns quants…
creixent
Astronomia
Aspecte que presenta la Lluna quan només se’n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.
supernova

Supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…
minvant
Astronomia
Aspecte que presenta la lluna en fase minvant, quan només se’n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.
estació dels planetes
Astronomia
Punt del camí aparent que els planetes recorren respecte als estels fixos, en el qual llur moviment sembla parar-se.
Es produeix cada vegada que el planeta passa del moviment directe al retrògrad, o viceversa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina