Resultats de la cerca

El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…

Les darreres observacions mostren que deu ser el tipus més nombrós de galàxia

Els confins del sistema solar Des de fa uns quants anys, una bona part de l’estudi del sistema solar se centra en les seves regions més externes, i en concret en el cinturó de Kuiper, la regió que s’estén més enllà de Neptú i que es troba poblada per nombrosos planetes nans, com ara Plutó Al desembre es va anunciar el descobriment del cos del cinturó de Kuiper i del sistema solar més llunyà fins ara observat Es tracta d’un cos d’uns 500 km de diàmetre i de forma esfèrica, situat a unes 120 unitats astronòmiques del Sol –recordem que una unitat astronòmica UA és la distància mitjana entre la…

És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies

Un tret característic d’aquesta dispersió és el fet de ser inversament proporcional a la quarta potència de la longitud d’ona de la llum, per la qual cosa el cel amb l’atmosfera neta de Rayleigh apareix blau

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…

La distribució i separació entre les antenes pot anar canviant al llarg de cada braç i la separació entre les antenes dels extrems pot arribar a ser de 35 km Les antenes estan connectades electrònicament de manera que la combinació del senyal que reben fa que el VLA tingui una resolució equivalent a la d’una antena de 36 km de diàmetre i una sensibilitat d’un radiotelescopi de 130 m de diàmetre

Assolí una magnitud màxima de 5 i, per tant, fou visible a ull nu Fou descobert al juliol del 2007 per l’astrònom xinès Quanzhi Ye, que l’observà en unes imatges preses pel taiwanès Chi-Sheng Es tracta d’un cometa amb una òrbita parabòlica i que, per tant, no tornarà a passar prop de la Terra El descobriment del cometa Lulin és part del projecte Lulin Sky Survey, concebut per a estudiar diverses agrupacions de petits objectes del sistema solar susceptibles de ser perillosos pel fet que les seves òrbites els fan passar a prop de la Terra

Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake

Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses  Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves  des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en…