Resultats de la cerca

Els cometes són cossos celestes de dimensions reduïdes constituïts principalment per gels i pols que descriuen òrbites altament excèntriques al voltant del Sol Aquests astres romanen invisibles i inactius durant la major part de la seva trajectòria, però en apropar-se al Sol, revelen una atmosfera brillant anomenada coma amb les seves cues Tot i que no sempre es poden observar a simple vista, la seva aparició és un esdeveniment astronòmic clau L’article de Divulcat “ El cometa 2025 R3 PANSTARRS serà visible a simple vista a l’abril ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo i…

Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud

Això permetrà obtenir imatges del cel amb un camp de visió ample i una gran resolució superior a 0,1 segons d’arc de manera que es podran observar simultàniament al voltant de 100 fonts independents La sensibilitat de l’instrument serà també de dos ordres de magnitud superior a la dels instruments actuals L’SKA serà construït per un consorci internacional format per Austràlia, el Canadà, diversos països europeus, l’Índia, els EUA i la Xina És previst que ofereixi les primeres imatges el 2020

El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El…

És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan sols 28´ de…

Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs

Com que al primer any de la nostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri

És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar

Per a fer aquest càlcul hom determina primerament el retard r de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19 m 1 9 +15+ A per 30, en la qual el valor de m 1 9 és la resta de dividir el número de l’any considerat m per 19, i el valor de A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió c — c /4 — c — k /3, on el valor de c és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i k val zero fins a l’any 4199, mentre que val c —17/25 a…

Les imatges del SDSS foren preses durant més de vuit anys amb un telescopi de 2,5 metres de diàmetre a l’observatori d’Apache Point, Nou Mèxic EUA i cobreixen aproximadament una quarta part del cel La segona versió del projecte SDSS-II, feta pública a l’octubre del 2008, cobreix una tercera part del cel i conté més de 930000 galàxies, 120000 quàsars i 460000 estrelles La tercera versió SDSS-III serà publicada el 2014 El projecte SDSS està finançat per la fundació Alfred P Sloan, amb la participació d’altres institucions dels Estats Units, Alemanya, el Brasil, Espanya, França, el…