Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Spirit

Recreació artística del vehicle robòtic Spirit sobre Mart
© NASA
Astronomia
Vehicle robòtic de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinat a l’exploració de Mart que, juntament amb el robot Opportunity, formà la Mars Exploration Rover Mission.
Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
pressió de radiació
Astronomia
Física
Pressió exercida per qualsevol radiació electromagnètica sobre la superfície sobre la qual incideix.
La radiació electromagnètica transmet energia, té una quantitat de moviment i, per tant, exerceix una pressió sobre les superfícies contra les quals xoca En el cas d’una ona electromagnètica plana que incideix normalment sobre una superfície perfectament absorbent, la pressió P és donada per la fórmula P = ε E 2 /3 , on E és la intensitat del camp elèctric i εla constant dielèctrica del medi En el cas que la superfície sigui perfectament reflectora, la pressió és el doble del valor donat per la fórmula anterior La pressió de radiació és molt petita, però és capaç de…
nonagenari
Astronomia
Punt de l’eclíptica situat a més altura sobre l’horitzó.
Hom el determina comptant 90° sobre l’eclíptica i a partir de la intersecció d’aquesta amb l’horitzó
fàcula
Astronomia
Filament brillant que s’eleva sobre la fotosfera solar.
És gairebé un 10% més brillant que el fons del disc solar, sobre el qual es destaca Les condicions més favorables per a l’observació de les fàcules s’esdevenen a les regions de la perifèria del disc solar, a causa de l’enfosquiment relatiu d’aquestes regions limbe Les fàcules tenen relació amb les taques solars , puix que sempre apareixen a les mateixes regions que els grups de taques, però la formació de les fàcules posa en evidència el grau d'activitat solar d’una manera més eficaç que les taques Tenen relació amb l’existència de pertorbacions magnètiques que donen lloc a…
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador
supernova 1987 A

Anells de la Supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les característiques…
supergranulació
Astronomia
Estructura cel·lular distribuïda uniformement sobre la superfície solar.
Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera de l’acció a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina