Resultats de la cerca

Atès que l'altura meridiana de pas inferior només és observable en els astres circumpolars, és designada normalment per altura meridiana de pas superior

Aquesta recta talla l’esfera celeste en dos punts diametralment oposats, que reben respectivament els noms de zenit el que és sobre l’observador i nadir el que és a sota

En el moment de l’altura meridiana de pas superior el triangle de posició es converteix en un arc de meridià, car l’angle al pol val 0°, la qual cosa simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud En el moment de l’altura meridiana de pas superior l’azimut de l’astre és sempre nord o sud

Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud

L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La inclinació…

El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat

Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt

Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita en la mateixa data i…

Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21 de març de cada any, i pel…