Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
tipus espectral
Astronomia
Cadascuna de les classes en què hom pot dividir el conjunt dels estels, d’acord amb les característiques de llurs espectres.
La classificació per tipus espectrals és molt aproximadament una ordenació dels estels d’acord amb llurs temperatures Actualment hom admet l’existència de vuit tipus distints, que són designats respectivament per les lletres majúscules O, B, A, F, G, K, M i C Els estels del tipus O són els més calents i els més blaus, mentre que els del tipus C són els més freds i els més vermells Dins cada tipus hi ha una subdivisió en cinc subclasses, que corresponen a diferències de pressió Hom designa aquestes subclasses amb les cinc…
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
asteroide de tipus M
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide d’alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.
Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte
asteroide de tipus S
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide moderadament reflector compost de silicats.
El asteroides de tipus S representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d’asteroides després dels asteroides de tipus C Són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries
asteroide de tipus C
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide de baix albedo que conté carboni.
Els asteroides de tipus C representen el 75% dels asteroides coneguts, i són els cossos progenitors de les condrites carbonàcies
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
associació estel·lar
Astronomia
Agrupació d’estrelles d’un mateix tipus espectral en un volum reduït d’espai.
La idea d’agrupació estellar fou proposada el 1947 per l’astrofísic Viktor Amazaspovič Ambartsumian, en descobrir que gairebé tots els estels coneguts aleshores del tipus T Tauri es trobaven en dues regions molt concretes, Taurus-Auriga i Àguila-Serpentaris Posteriorment s’observà que també les estrelles de tipus O i B tendeixen a agrupar-se, i se n'identificaren fins a vint grups A diferència dels cúmuls estellars, la densitat d’una associació estellar no és més elevada que la de la regió que l’envolta En ésser tant les estrelles de tipus T Tauri com…
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la del camp Les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina