Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Nicolas-Camille Flammarion
Astronomia
Astrònom francès.
L’any 1883 fundà l’observatori de Juvisy, que dirigí fins que morí Féu nombrosos estudis sobre els estels dobles i múltiples, sobre l’espectroscòpia estellar i sobre la topografia de Mart Escriví especialment obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar La pluralité des mondes habités 1862, Dieu dans la nature 1869, Les terres du ciel 1877, Astronomie populaire 1880 i La mort et son mystère 1920
Johannes Hevelius
Astronomia
Astrònom alemany.
Construí ell mateix els seus telescopis i, de l’any 1642 al 1645, estudià el moviment de les taques solars i en deduí el període de rotació del Sol S'interessà també pels trànsits de Mercuri davant el Sol i per la superfície de la Lluna La seva obra Selenographia 1674, que conté gravats de coure fets per ell mateix, fou el primer treball científic de topografia lunar El 1657 començà a elaborar un catàleg d’estels que havia d’ésser més complet que el de Tycho Brahe, però no el pogué acabar perquè un incendi destruí el seu observatori l’any 1679
Venus

NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…