Resultats de la cerca

Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’…

Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…

El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…