Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
declinació d’un astre
Astronomia
Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
És una de les dues coordenades del sistema de coordenades horàries i del de coordenades equatorials coordenada 2
vertical d’un astre
Astronomia
Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
Sobre aquest cercle, anomenat també cercle vertical de l’astre > coordenada 2, hom mesura l’altura de l’astre
semidiàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del semidiàmetre d’un astre.
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre
distància polar d’un astre
Astronomia
Distància angular entre el pol (boreal o austral) de l’esfera celeste i un astre, mesurada sobre el cercle horari d’aquest (coordenades astronòmiques horàries).
distància zenital d’un astre
Astronomia
Angle determinat per la visual que passa pel punt d’observació i per l’astre considerat i la vertical del lloc d’observació (coordenades astronòmiques horitzontals).
Els angles són mesurats des de 0 fins a 180°, i hom pren el zenit com a origen d’angles
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les…