Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
quintet de Stephan
Astronomia
Petit cúmul de galàxies situat a la constel·lació del Pegàs.
És compost per cinc galàxies de grans dimensions, de les quals dues són ellíptiques, dues més són espirals regulars i la cinquena una espiral barrada Es dóna la circumstància que almenys quatre de les galàxies són relacionades gravitacionalment i a més existeix un pont de matèria gasosa que n'uneix dues
pol d’il·luminació
Astronomia
Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre, de manera que el valor de la latitud del punt és el de la declinació de l’astre i el valor de la seva longitud és el de l’angle horari de l’astre.
El pol d’illuminació és la projecció geomètrica de l’astre i és, per tant, el punt en el qual la recta imaginària que uneix l’astre i el centre de la Terra talla, en un moment determinat, l’esfera terrestre És anomenat també punt astral i és el centre del cercle d’altures iguals d’un astre en un instant determinat
línia dels àpsides
Astronomia
Línia que uneix l’apoastre i el periastre d’una òrbita.
En el cas d’un planeta al voltant del Sol, eix major de l’òrbita ellíptica
node
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència
equinocci

Equinoccis de primavera (ƴ) i de tardor (ƴ’)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels punts de l’esfera celeste en els quals l’equador celeste talla l’eclíptica.
Aquests dos cercles màxims de l’esfera celeste es tallen segons un diàmetre que uneix dos punts i que rep el nom de línia dels equinoccis El primer punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi austral al boreal, i és anomenat equinocci de primavera, punt vernal o primer punt d’Àries El segon punt és el lloc pel qual el Sol passa de l’hemisferi boreal a l’austral, i és anomenat equinocci de tardor o punt Libra Quan el Sol és en un dels punts equinoccials, el dia i la nit tenen la mateixa durada a tots els punts de la Terra El Sol passa pel punt Àries el 21 de març de…
grup Troià

Grup Troià
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’asteroides que tenen òrbites semblants a la de Júpiter, i les posicions dels quals relatives a aquest darrer no varien amb el temps.
Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max Wolf l’any 1949…
velocitat radial
Astronomia
Projecció de la velocitat d’un astre sobre l’eix definit per la recta que uneix la Terra amb l’astre.
Per conveni hom pren aquesta projecció com a negativa quan l’astre s’aproxima a la Terra, i com a positiva en el cas contrari
semidiàmetre
Astronomia
Recta que uneix el centre del disc aparent d’un astre i qualsevol punt de la circumferència d’aquest mateix disc.
angle de la vertical
Astronomia
Angle que forma la vertical de la Terra en lloc prefixat i la recta que uneix el centre de la Terra amb aquest lloc.
El seu valor és sempre inferior als 12’, i equival a la diferència entre la latitud geogràfica i la latitud geocèntrica del lloc