Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells…

Introduí el mètode de triangulació per a mesurar arcs de meridià 1615 i descobrí per primera vegada la llei de la refracció de la llum 1620 en passar d’un medi a un altre

A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…

El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat  l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog  Ciències planetàries i…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…

El seu mirall principal és format per 91 miralls hexagonals d’1,2 metres El telescopi i els seus instruments estan dissenyats per a treballar en longituds d’ona que van des de l’ultraviolat proper a leinfraroig proper La seva construcció finalitzàel 2005 Hi van contribuir, a més de Sud-àfrica, Alemanya, Polònia, els EUA, el Regne Unit i Nova Zelanda

El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…

Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol

El primer dels telescopis Gemini Nord es troba situat al cim de Mauna Kea Hawaii, EUA, mentre que el segon Gemini Sud es troba a Cerro Pachón Xile Junts, els telescopis Gemini tenen, per tant, accés a la totalitat de la volta celest Van entrar en funcionament l’any 2000 i estan dissenyats per a observacions tant en llum òptica com infraroja

El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…