Resultats de la cerca

El terme s’aplica sobretot a les malalties oncològiques

S'aplica a un gran nombre de virus que mostren exclusivitat per a infectar el fetge

Hom l’aplica en una sola dosi, entre els dotze i els quinze mesos d’edat

Actualment hom utilitza aquest mot per a posar en relleu una constitució anormal, i s’aplica generalment a certes alteracions hematològiques

És necessària en malalts que no poden ingerir aliments per via oral Hom l’aplica per a superar crisis lesions, operacions d’aparell digestiu, però pot ésser emprada durant períodes llargs

S'aplica als conductes galactòfors mamaris i la seva importància rau en el fet que, en cas de lesió maligna, la integritat de la membrana basal assegura la impossibilitat del pas de cèllules malignes a la circulació limfàtica o sanguínia i, per tant, amb la simple extirpació del tumor es cura la malaltia

L’emprat correntment consisteix, essencialment, en un tub capillar de vidre, a l’interior del qual hi ha una columna de mercuri, que es dilata o es contreu amb les variacions de la temperatura el tub va proveït d’una escala graduada que indica, en graus i dècimes de grau, la temperatura mesurada Normalment els termòmetres clínics són de màxima, i llur graduació va des de 30° a 45°C com a màxim Hom l’aplica a la boca, a l’aixella, a l’engonal o al recte

S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al…