Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en psicologia el 1990 i es doctorà en neurofisiologia el 1995 Amb la seva dona,  May-Britt Moser , s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 1998 és catedràtic de neurociència Amb May Britt-Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual és director El seu camp de recerca són els circuits neuronals involucrats en la localització, la memorització i el càlcul espacials…

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya entre el 1989 i…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…

Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i el VIH i la…

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…

Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels  limfòcits T  a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…

Fill i net de metges, es llicencià en medicina el 1949 per la Universitat de Barcelona, i es formà com a cardiòleg a l’hospital Édouard Herriot de Lió i en diversos centres d’Europa i dels Estats Units De retorn a Catalunya, es dedicà sobretot a difondre i a perfeccionar els coneixements adquirits El 1966 s’incorporà al departament de cirurgia cardiovascular de la clínica Sant Jordi, que, sota la seva direcció, es convertí en un centre pioner de l’especialitat a l’Estat espanyol Hi fundà un laboratori on investigà el rebuig en els trasplantaments de cor, la circulació extracorpòria i els…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode…