Resultats de la cerca
Es mostren 696 resultats
narcosi de les profunditats
Medicina
Síndrome que apareix en individus sotmesos a hiperpressió, especialment en submarinistes a partir d’una certa profunditat (100 m si fan servir escafandre autònom), a causa de l’augment de CO2 i O2 als teixits.
Es manifesta per eufòria i alteració de la percepció Hom es pot prevenir utilitzant hidrogen o heli en comptes de nitrogen
Sant Antoni de les Codines

Façana de l’església de Sant Antoni de les Codines
© Fototeca.cat
Capella
Medicina
Antiga capella i hospital de camí ral situats al terme de Centelles (Osona), al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291 l’hospital, amb elements gòtics s XV i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles
Estudi Nacional de Vigilància de les Infeccions Nosocomials
Medicina
Estudi que es duu a terme en l’àmbit estatal per a conèixer la incidència de les infeccions adquirides als serveis de cures intensives i la utilització que es fa dels antibiòtics en aquestes àrees.
Estudi de Prevalença de les Infeccions Nosocomials a Espanya
Medicina
Estudi anual que es fa als centres sanitaris per a comparar l’evolució de les infeccions adquirides a l’hospital.
encefalopatia espongiforme bovina
Medicina
Malaltia d’origen genètic que afecta el bestiar boví, induïda per un prió.
És una encefalopatia espongiforme transmissible EET Els prions s’acumulen en un grup reduït d’òrgans ulls, cervell, medulla espinal, melsa, budells, amígdales i tim, els quals, quan en resulten afectats i són consumits per l’home, poden donar lloc en aquest a una variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jacob , després d’un període d’incubació d’entre 5 i 20 anys Bé que els primers casos no foren detectats fins el 1985, fou a partir de la meitat dels anys noranta que la malaltia s’estengué entre el bestiar boví de diversos estats de la UE, especialment a la Gran Bretanya Entre les…
Francesc Argerich i Baliat
Medicina
Cirurgià militar, pare de Cosme Marià Argerich del Castillo.
Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru
lligada

Lligament de trompes, dibuix esquemàtic en què es mostra el resultat d’una secció de les trompes
© Fototeca.cat
Medicina
Nus fet amb cordonet, fil, filferro, catgut, etc, entorn d’un vas per a evitar una hemorràgia.
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com…
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental…
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina