Resultats de la cerca
Es mostren 2071 resultats
asclepíades
Medicina
Nom donat als metges grecs antics que tenien funcions sacerdotals als temples d’Asclepi, que eren transmeses per tradició familiar.
Hom els suposava descendents d’Asclepi Tingueren un desenvolupament flòrid en les escoles de Cnidos, Cos i Rodes El més conegut dels asclepíades fou Hipòcrates, que donà un tomb molt important, en sentit cinetista, a l’orientació de la medicina fins aleshores
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…
ascariasi
Medicina
Malaltia parasitària causada en l’home per l’espècie Ascaris lumbricoides
, un cuc nematode, gran i cilíndric, semblant a un cuc de terra, que pot arribar als 45 cm de llargada.
Les manifestacions clíniques són provocades per la migració de les larves al pulmó, on ocasionen una pneumonitis o síndrome de Loeffler i per la presència de cucs adults als intestins, on donen dolor abdominal, diarrea, vòmits, irritabilitat, etc La malaltia es propaga mitjançant els ous posts per les femelles, que, juntament amb els excrements infesten el sòl, i són ingerits Afecta sobretot els infants
apirèxia
Medicina
Absència o intermissió de febre en el curs d’una malaltia febril.
aortografia
Medicina
Radiografia de l’aorta, aconseguida després de la injecció d’un líquid opac als raigs X.
antisèpsia
Medicina
Pràctica terapèutica que té per objecte de combatre i prevenir les infeccions, especialment les infeccions esdevingudes a conseqüència de ferides, per destrucció o inhibició dels microorganismes que les produeixen.
Hom pot aconseguir l’antisèpsia mitjançant diverses menes d’agents, entre els quals els desinfectants que destrueixen els microorganismes patògens sense perjudicar —cosa que els diferencia dels germicides— els organismes superiors, seu de la infecció, els antisèptics que inhibeixen la proliferació dels microorganismes patògens sense perjudicar sensiblement els organismes superiors atacats, les radiacions d’ona curta, l' escalfor, etc Joseph Lister fou el primer a recórrer amb èxit a l’antisèpsia com a mètode preventiu de les infeccions en les intervencions quirúrgiques, en polvoritzar una…
Servei Català de la Salut
Medicina
Organisme de la Generalitat de Catalunya que ha de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya i, per tant, és el responsable de vetllar per l’equitat, la qualitat i l’eficiència del serveis que rep la població.
Per donar compliment a aquests objectius garantint una asssistència sanitària integral i de qualitat, el CatSalut disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el terrritori i pròxims a la població centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles…
Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública
Medicina
Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l’Institut Català de la Salut.
Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats
Pla de Salut de Catalunya
Medicina
Document elaborat el 1993 per la Generalitat de Catalunya que defineix les grans línies d’actuació en matèria sanitària i estableix en quins camps cal una actuació prioritària.