Resultats de la cerca
Es mostren 2071 resultats
Pere Barrachina i Sabater
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772
Christiaan Neethling Barnard
Medicina
Metge sud-africà.
Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981
Thomas Barlow
Medicina
Metge britànic que exercí a Londres.
És autor d’estudis importants sobre les periostitis hemorràgiques i el dèficit de vitamina C en els infants o escorbut infantil, conegut també amb el nom de malaltia de Barlow
Pere Barceló i Torrent
Medicina
Metge reumatòleg.
Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos vertebrales 1945, i…
Josep Barceló i Tomàs
Literatura
Medicina
Metge, preceptista i poeta.
Es doctorà en medicina a la Universitat Lulliana de Mallorca 1780 i en fou catedràtic Fou un dels promotors i fundadors de l’Acadèmia Mèdicopràctica de Mallorca 1787 i és autor de diversos tractats mèdics Escriví uns Opúsculos y poesías varias en latín y castellano , obra inèdita, que conté lliçons de retòrica i gramàtica i poesies en castellà i en llatí Carmina heroica , Ode de tema religiós
,
Francesc Barceló i Combis
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí
Nicholas Barbon
Economia
Medicina
Economista i metge anglès.
El 1666, davant l’incendi de Londres, proposà la necessitat d’una assegurança, proposta que recollí en el Discourse Showing the Cause and Effects of the Increase of Building ‘Discurs que mostra les causes i els efectes del creixement de la construcció’, 1696 La seva obra principal és A Discourse of Trade ‘Discurs sobre el comerç, 1690, on defensà la teoria legal de la moneda i l’especialització del treball i on atacà la teoria mercantilista de la balança comercial En The Interest of Money Mistaken ‘L’interès del diner malentès’, 1668 definí l’interès com a renda del capital, i insistí en…
Faustí Barberà i Martí
Història
Política
Medicina
Metge, erudit i polític.
Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…
Robert Bárány
Medicina
Metge austríac, professor d’otologia a Viena (1909).
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del sentit de l’equilibri i de l’aparell vestibular, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina 1914 Mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, caigué presoner de l’exèrcit rus 1915 passà a Suècia, on fou professor a Uppsala 1917, i es naturalitzà suec Amb el seu nom és conegut el nistagme calòric prova de Bárány
Frederick Grant Banting
Medicina
Metge canadenc.
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi