Resultats de la cerca

Cap del departament de virologia humana de la Universitat de Maryland des del 1993, al llarg de la seva carrera d’investigador ha descobert la interleucina un factor proteic secretat pels limfòcits T que provoquen el creixement cellular i el primer retrovirus humà, i ha treballat extensament sobre el virus de la sida, en collaboració amb el professor Luc Montagnier de l’Institut Pasteur És autor de més de 700 treballs científics i d’una seixantena de patents, entre les quals es troben els tests sanguinis de la sida Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Lasker 1986, Nomura 1994 o el…

Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau  1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat espanyol…

Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou  Cycle  1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra  Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la direcció de…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l’any 1978 Especialista en microbiologia Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987 Dirigeix el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993 Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens Ha estat membre del Comitè d’Experts de l’Organització Mundial de la Salut…

Estudià medicina i ciències naturals a les universitats de Poitiers i París Es llicencià en ciències el 1955, treballà com a professor auxiliar de fisiologia de la Sorbona i el 1960 es doctorà Durant la dècada de 1960 dugué a terme una intensa activitat al departament d’investigació vírica del Medical Research Council de Carshalton Londres, a l’Institut de Virologia de Glasgow Escòcia i com a director de l’Institut du Radium, conegut més tard com Institut Curie Fou cap de la unitat de virologia de l’Institut Pasteur de París 1972-2000, institució que dirigí 1991-97 Fou membre del Centre…

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de comunicació i…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1967, s’especialitzà a l’ Hospital Clínic de Barcelona i a les universitats d’Edimburg i Liverpool El 1972 es traslladà als EUA, on treballà, durant deu anys, a la Clínica Mayo de Rochester Minnesota El 1991 ingressà com a professor a la Universitat de Harvard, a l’Escola Mèdica de Harvard Boston, i fou nomenat director de la unitat cardíaca del Massachusetts General Hospital Des del 1994 dirigeix l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York Dins de la seva especialitat, han destacat els seus treballs sobre les malalties…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina, compartit amb el…

Professor a la Universitat de Barcelona 1969-77, a la Universitat de les Illes Balears 1977-82, a la Washington University de Saint Louis 1973-74 i a la Universitat de Tarragona 1982-86 Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, actualment és director del departament de bioquímica i fisiologia de la Universitat de Barcelona El 1994 guanyà el premi Novella Científica, patrocinat per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l’obra El virus de la glòria

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…