Resultats de la cerca

Es llicencià 1926 i doctorà 1953 en medicina a la Universitat de Barcelona Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona 1934-38 S'especialitzà en malalties allèrgiques, i estudià especialment el favisme, la pollinosi i l’hemòlisi alimentària Fou president de la Societat Catalana de Biologia 1969-71, de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research

Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944

Exercí a Perpinyà del 1945 al 1955 donà a conèixer les seves teories cosmològiques originals, particularment la de l’antigravitació És autor del llibre Le défi de l’antigravitation

Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…

Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes

Deixeble de Hunter, fou el primer a descriure un quadre patològic que ell anomenà shaking palsy ‘paràlisi agitant’ i que avui porta el seu nom malaltia de Parkinson i afecta persones de més de 45 anys, sense una causa externa reconeguda Fou també un naturalista destacat i publicà Organic Remains of a Former World 1804, un dels primers texts de divulgació sobre els fòssils, i Elements of Orictology 1822

Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà

President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…

Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa