Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats…
Joseph Altman
Medicina
Neurobiòleg nord-americà.
Després de la Segona Guerra Mundial, la seva família emigrà a Austràlia, on fou bibliotecari de la Universitat de Nova Galles del Sud, a Sydney Interessat des de molt jove en la psicologia, les ciències del comportament i la neurologia, una estada a Nova York com a bibliotecari li permeté deixar aquesta ocupació i estudiat psicologia a la Universitat de Nova York, on obtingué el doctorat el 1953 El 1961 s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on creà el Laboratori de Desenvolupament Neurobiològic, que l’any 1968 traslladà a la Universitat de Purdue Indiana, on amb la seva…
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens…
medicina intensiva
Medicina
Especialitat mèdica que tracta els malalts greus o en situació de risc vital, potencialment reversibles.
Situa la seva activitat en una àrea específica de l’hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva UVI, especialment concebuda i dotada dels mitjans materials per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atesa per especialistes en medicina intensiva Els seus orígens se situen en la creació d’unitats d’infermeria amb atenció especial en la recuperació postquirúrgica dels malalts, establertes per Hopkins 1923 i Kirschner 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, per a millorar l’aprofitament dels recursos materials i…
metge | metgessa
Medicina
Persona que és llicenciada en medicina o que té autorització per a exercir-la.
Als Països Catalans, com a la resta d’Europa, la medicina, fins al segle XI, fou habitualment exercida per frares Més tard, seguint el model àrab, començaren a exercir-la els laics segle XII, l’ensenyament dels quals fou aviat reglamentat Amb els Estudis Generals de Lleida 1300, Perpinyà 1349 i Osca 1354 i els lliures de València 1373 que se sumaren als dels dominicans de Barcelona 1297, fou obligatori, per a fer de metge, d’haver assistit als cursos d’aquestes escoles Hi havia els graus de batxiller, llicenciat i mestre Al segle XIV hom distingia entre metge o físic i cirurgià o barber Hi…
Lluís Garcia i Ballester
Historiografia catalana
Medicina
Historiador de la medicina antiga i medieval i metge.
Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno 1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…
,
medicina tradicional xinesa
Medicina
Sistema de diagnòstic i de mesures terapèutiques basat en un concepte holístic del cos humà i en la idea taoista de l’univers.
El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han…
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia…
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que,…