Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Alemanya despenalitza el suïcidi assistit
Medicina
El Tribunal Suprem d’Alemanya revoca una llei del 2015 per la qual es prohibia a centres assistencials dur a terme operacions de suïcidi assistit en malalts terminals La sentència és el resultat d’un recurs presentat per metges i familiars de malalts terminals
Rebrot de la covid-19 a Alemanya
Medicina
El govern del land del Rin del Nord-Westfàlia ordena confinar el districte de Gütersloh uns 650000 habitants per un rebrot de la covid-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa que contagia més de 1500 treballadors Aquest contagi massiu dona lloc a un debat sobre les condicions sanitàries de la indústria càrnica, ja que en altres plantes d’aquest sector a Europa es detecten rebrots El dia 7 de juliol un tribunal ordena l’aixecament del confinament previst per al dia 10
Anuncis de confinaments i tancaments a França i Alemanya
Medicina
El govern francès anuncia el segon confinament total a partir del 30 d’octubre fins a l’1 de desembre per fer front a la segona onada de la COVID-19 Es decreta el tancament de bars, restaurants i fronteres exteriors i entre regions Les escoles es mantenen obertes A Alemanya la cancellera Angela Merkel anuncia restriccions d’un mes a partir del 2 de novembre que afecten la restauració, l’oci i la cultura
Aprovació de la llei de seguretat social relativa a les malalties a Alemanya
Medicina
A Alemanya s’aprova la llei de seguretat social relativa a les malalties
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
certificat mèdic prematrimonial
Medicina
Document exigit als futurs cònjuges amb el qual demostren no tenir malalties infeccioses que puguin ésser hereditàries.
Aquest document és obligatori en alguns estats d’Europa Alemanya, França, etc i als EUA
Pere Barrachina i Sabater
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772
balneari
Edifici i jardins del balneari Blancafort, a la Garriga
© Fototeca.cat
Balneari
Medicina
Establiment de banys, especialment medicinals.
Els balnearis destinats a usos terapèutics tenen installacions adequades a les diferents classes de banys que hom hi pren, i solen tenir, a més, dependències que permeten l’hostalatge dels qui se sotmeten a la cura d’aigües bany L’establiment i l’activitat dels balnearis són regulats per la legislació sanitària de molts estats Als Països Catalans els balnearis són classificats entre tres classes, segons les característiques, i en quatre grups, segons les aplicacions de les aigües aparell digestiu, nutrició i pell aparell circulatori i respiratori reumatisme sistema nerviós Han d’ésser…
Jordi Cervós i Navarro
Medicina
Metge.
Acabada la llicenciatura de medicina a Barcelona i Saragossa, el 1952, anà a residir a Berlín, i treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Innsbruck Àustria i Bonn Alemanya Doctorat el 1956 per la Universitat de Madrid, fou professor adjunt 1954-61 i professor 1961-68 de neuropatologia a la Universitat de Bonn Posteriorment fou catedràtic de neuropatologia de la Universitat Lliure de Berlín 1968-98, de la qual fou degà durant sis anys, i primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya 1997-2002 Investit doctor honoris causa per nombroses universitats…
Josep Cabré i Piera
Medicina
Metge dermatòleg.
Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses