Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Andorra reobre la frontera i posa fi al confinament
Medicina
Després d’un descens sostingut en els casos d’infecció pel virus SARS-CoV-2, el Principat d’Andorra comença el desconfinament generalitzat, que ha durat gairebé tres mesos Entre altres mesures, es reobre la frontera i es permet l’entrada de turistes sense restriccions L’estat francès també autoritza els andorrans a entrar a Catalunya del Nord
El Col·legi de Cirurgia de Barcelona es transforma en Col·legi de Medicina i Cirurgia
Medicina
El Collegi de Cirurgia de Barcelona es transforma en Collegi de Medicina i Cirurgia, la qual cosa posa fi a un llarg litigi entre totes dues especialitats
Joseph E. Murray
Medicina
Metge nord-americà.
Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina
pulsioxímetre
Medicina
Aparell per a mesurar la concentració d’oxihemoglobina de manera percutània.
És utilitzat especialment en intervencions quirúrgiques, en situacions crítiques o en estudis sobre la perfusió d’oxigen El tipus més corrent consisteix en un didal de goma que es posa al pols de la persona i es connecta a un monitor per a mesurar la quantitat d’oxigen a la sang, que es visualitza en un monitor, juntament amb l’amplitud del pols Fou inventat el 1972 per l’enginyer japonès Takuo Aoyagi
Pere Gilbert
Astronomia
Medicina
Astrònom i metge.
El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents
tractament
Medicina
Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia.
fecundació externa
Biologia
Medicina
Fecundació realitzada fora del si matern.
Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el…
Jordi Casals i Ariet
Medicina
Metge viròleg.
De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per la Facultat…
John Craig Venter
Biologia
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…