Resultats de la cerca

La seva potència antiinflamatòria és menor que la de les hormones esteroidals, però no tenen els efectes de les altres accions hormonals Tanmateix, ambdós tipus de medecines comparteixen l’acció lesiva sobre la mucosa gàstrica, més o menys greu segons la idiosincràsia individual i la dosificació, juntament amb afeccions renals, neurològiques, hepàtiques, allèrgiques etc

Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants

Es llicencià 1926 i doctorà 1953 en medicina a la Universitat de Barcelona Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona 1934-38 S'especialitzà en malalties allèrgiques, i estudià especialment el favisme, la pollinosi i l’hemòlisi alimentària Fou president de la Societat Catalana de Biologia 1969-71, de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research

D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà…

A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…