Resultats de la cerca

La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors

Cursà estudis de medicina a la Universitat de de Barcelona, on es llicencià el 1953 Es traslladà als EUA, on amplià estudis a la Georgetown University de Washington 1956 i a la MacGill University de Mont-real Dedicat principalment a l’estudi de la patologia de l’aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i fou cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d’on impulsà el desenvolupament de la cirurgia cardíaca  Treballà al St Mary's Hospital de Nova Jersey 1956-57, al Prince George's…

Les maniobres bàsiques tenen l’objectiu de mantenir permeable la via aèria —cosa que hom aconsegueix ventilant artificialment el malalt per exemple, mitjançant el boca a boca— i una pressió sanguínia mínima —mitjançant compressió de la caixa toràcica— per tal que la perfusió cerebral sigui suficient Altres maniobres més sofisticades requereixen l’administració de medicaments i l’ús d’aparells, i només poden ésser efectuades a l’hospital per part de personal especialitzat

Aquest procediment diagnòstic, que utilitza un equip de raigs X especial, inclou entre els seus usos l’exploració d’ossos fracturats, càncers, coàguls de sang i signes de malaltia cardíaca i hemorràgia interna 

Fa especial referència a la sensació obtinguda en palpar una estructura per on circula la sang a una velocitat superior a l’habitual a causa d’una estenosi estenosi d’una vàlvula cardíaca, estenosi arterial, etc o d’una fístula

Es caracteritza per febre, alteració de la freqüència cardíaca, de la freqüència respiratòria i dels leucòcits Encara que generalment és causada per una infecció, també pot ésser conseqüència d’una resposta inespecífica de l’organisme a un procés no infecciós traumàtic, pancreatitis, etc

Actua sobre les artèries petites i pot tenir efectes secundaris com ara edemes malleolars, rubor facial i cefalea Per la seva acció sobre el múscul cardíac, la principal indicació és la hipertensió arterial associada amb patologia cardíaca, com isquèmia coronària, extrasístoles ventriculars, fibrilació auricular i taquicàrdies paroxístiques supraventriculars

L’estudi hemodinàmic de molts òrgans es pot realitzar mitjançant catèters intraarterials, però és en l’àmbit cardíac on té més rellevància clínica per la seva transcendència en la malaltia coronària Amb la cateterització cardíaca es poden estudiar les artèries cardíaques, localitzar les zones estenosades i avaluar el tractament més adient

Hom empra el ballistocardiògraf, aparell que capta aquesta impulsió i la registra en forma d’un gràfic anomenat ballistocardiograma Aquesta tècnica, encara que pot aportar dades interessants sobre l’estat del cor, ha estat superada per altres proves més modernes

Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de les valves i…