Resultats de la cerca

Entre les tècniques més emprades destaquen l’ecografia, l’estudi cromosòmic de les cèllules fetals, l’anàlisi de la sang fetal i les biòpsies de les vellositats cariòniques, de pell o de teixit hepàtic Actualment hom detecta entorn del 80% dels defectes congènits

A partir de les tècniques d’immunohistoquímica s’estudia la presència de determinats antígens específics de teixit o tumor Això permet un diagnòstic histològic més acurat i rigorós que el de les tècniques de tinció convencionals, i detecta la presència específica de cèllules en lesions de mides microscòpiques Pe aquesta raó és útil en el diagnòstic de micrometàstasis ganglionars

En funció del defecte genètic, l’alteració molecular pot ésser diferent i, també, les complicacions poden ésser episodis tromboembòlics o diàtesi hemorràgica, i per tant cal suposar que el defecte molecular afecta tant la formació com la lisi de fibrina La majoria de disfibrinogenèmies cursen de manera asimptomàtica i el defecte es detecta en estudis rutinaris de l’hemostàsia, generalment motivats per una intervenció quirúrgica

La revista Nature publica un article on s’informa que un pacient britànic de sida es troba des de fa divuit mesos sense virus VIH “detectables” després d’un transplantament amb cèllules mare És el segon pacient de sida en el qual no es detecta el virus Al primer, que va rebre un tractament similar, no se li ha detectat el virus des del 2008

La mesura seriada de la concentració sanguínia d’un marcador tumoral és útil per al seguiment de la malaltia, ja que disminueix si hi ha una bona resposta al tractament i augmenta en cas de recidiva de la malaltia o aparició de metàstasi El problema és que no es coneixen marcadors de moltes de les neoplàsies malignes i habitualment es detecta l’augment de concentració quan hi ha una quantitat de massa tumoral important per tant, no són eficaços en el diagnòstic precoç El marcador tumoral ideal seria aquell que només es detectaria en una determinada neoplàsia maligna i sempre a l’inici de la…

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activa un protocol d’actuació contra un brot d’enterovirus que infecta una quarantena de nens El conseller de Salut, Antoni Comín, explica que des del 6 de maig, en què es van detectar els primers casos a l’Hospital Vall d’Hebron amb afectacions importants, com ara inflamacions del sistema nerviós central, es va endarrerir deliberadament la comunicació per tal de no crear alarmisme i per tenir-ne totes les dades El dia 22 de maig mor un nen de dos anys ingressat dos dies abans a l’Hospital de Mataró Maresme Tot i que al nen se li’n…

La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’…

A l’antiguitat hom conegué amb el nom de pesta les malalties epidèmiques d’un índex elevat de mortalitat Bé que en un principi hom explicà la causa d’aquestes pestes com a degudes a accidents còsmics o a la còlera de les forces divines o demoníaques, llur autèntica etiologia s’anà imposant de mica en mica, i així, l’any 1546, Fracastoro afirmà que la pesta pot ésser transmesa per “gèrmens”, i Ambrose Paré emprà el terme “contagi” Fins a mitjan s XIX hom suposà que l’origen de les malalties infeccioses era degut a miasmes, humors o fermentacions Cal esperar el naixement de l’era pasteuriana,…

Afecta sobretot les vies respiratòries, molt especialment els pulmons, i en els casos més greus causa pneumònies que poden ser de resultats fatals Els símptomes són bastant inespecífics, i de vegades persones infectades poden estar molt de temps amb manifestacions molt lleus o sense cap manifestació Generalment cursa amb febre, tos seca i, en els estadis més avançats i greus, dificultat per a respirar Altres símptomes que es poden presentar són pèrdua de la capacitat olfactiva i dolor generalitzat als ossos i a la musculatura Afecta, en principi, tots dos sexes sense distincions i a totes les…