Resultats de la cerca

Hom l’aplica en una sola dosi, entre els dotze i els quinze mesos d’edat

 La dosi i la durada del tractament també es poden calcular de manera específica per a cada individu Està especialment indicada per al tractament del càncer

En recerca clínica els estudis pont se solen fer entre els estudis de fase I i els de fase II, amb l’objectiu d’extrapolar a pacients dades de voluntaris sans per exemple, la dosi màxima tolerada d’un fàrmac

Alguns antibiòtics, especialment les sulfamides i la gentamicina, poden ocasionar alteracions de la nefrona en tractaments relativament curts L’ús crònic d’alguns analgèsics pot produir canvis inflamatoris en els ronyons En cas d’insuficiència renal, augmenta el risc de nefrotoxicitat de la majoria de medicaments i cal ajustar-ne la dosi

Alguns medicaments paracetamol, tetraciclines, inhibidors de la monoaminoxidasa, tuberculostàtics, etc poden produir una hepatitis tòxica d’altres fenotiacines, eritromicina, anovulatoris, etc poden provocar una colestasi La magnitud del dany depèn de la dosi administrada, de la composició química de la substància, de l’estat previ del fetge i de la idiosincràsia individual

Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc

Aquest sistema minimitza la possibilitat d’errors en les administracions, al mateix temps que redueix l’espai destinat a emmagatzemar fàrmacs a les sales d’hospitalització general

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 2004, completà la residència en l’especialitat de malalties infeccioses a Barcelona el 2010 El mateix any obtingué un diploma d’higiene i medicina tropical a Londres i, el 2012, el doctorat a Barcelona Especialitzat en malalties infeccioses, amb una dedicació especial a les estratègies per a l’erradicació de malalties tropicals de la pell desateses, treballa al Centre Mèdic de Lihir, a Papua Nova Guinea i, des del 2013, a l’Institut de Salut Global de Barcelona Des del 2012 és consultor tècnic de l’ Organització Mundial de la Salut Ha…