Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Institut Guttmann

Vista exterior de l'Institut Guttman a Badalona
@ Institut Guttman
Medicina
Entitat dedicada a la rehabilitació d’afectats d’accedinets medul·lars i neurològics en general.
Fou creat a Barcelona el 27 de novembre de 1965 per l’empresari Guillermo González Gilbey, el qual, víctima d’un accident que el deixà tetraplègic l’any 1958, es traslladà a Anglaterra, on rebé un tractament de rehabilitació del doctor Ludwig Guttmann 1899-1980, gràcies al qual recuperà parcialment la mobilitat i l’autonomia De retorn, emprengué la tasca d’implantar a l’Estat espanyol un centre hospitalari en el qual els pacients afectats d’aquests trastorns poguessin ser tractats amb les tècniques de les quals ell s’havia beneficiat L’…
Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
Medicina
Institució fundada a Barcelona l’any 1878 per fusió d’El Laboratorio, entitat creada el 1872 per uns estudiants disconformes amb l’ensenyament retòric rebut a la facultat de medicina (entre els quals hi havia Josep A. Barraquer i Salvador Cardenal), i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, fundada el 1877, entre d’altres, per Jaume Pi i Sunyer.
La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de…
hepatotròpic
Medicina
Dit de l’entitat que té afinitat per afectar el fetge.
S'aplica a un gran nombre de virus que mostren exclusivitat per a infectar el fetge
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut…
Fèlix Pizcueta i Gallel
Història
Literatura
Política
Medicina
Periodisme
Escriptor i polític.
Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un reo de muerte…
,
hipertensió portal
Medicina
Augment de la pressió normal de la sang al sistema porta hepàtic.
És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de…
Xavier Puig i Serra
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat…
Josep Antoni Vila i Mauner
Medicina
Metge.
El 1942 emigrà a Amèrica amb els seus pares i s’establí a Mèxic Hi començà els estudis de medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, 1946-1952, on es llicencià, i també estudià administració d’hospitals a l’escola de postgraduats de la mateixa universitat 1963 Després es traslladà als Estats Units per ampliar coneixements, on fou metge resident en administració d’hospitals de la Universitat de Chicago Més tard, també fou metge resident a l’Instituto Nacional de Cardiología de México 1958-60 Dedicat també a la docència, fou, des del 1965, professor a l’Asociación Mexicana de…
Miquel Lluís Rutllant Bañeres
Medicina
Rem
Metge, remer i dirigent esportiu.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …
Asepeyo
Medicina
Economia
Mútua patronal d’accidents de treball.
Fou fundada el 1944 a Barcelona per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans , i té l’origen en la mutualitat de previsió social creada el 1915 El seu nom respon a la sigla en castellà d’ Assistència Sanitària Econòmica per a Empleats i Obrers, Mutualitat de Prevenció Social L’any 1965 deixà de ser una entitat de previsió social i es convertí en mútua patronal d’accidents de treball i malalties professionals El 1990 passà a ser una mútua d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social A partir del 1996, a més de la gestió d’accidents de treball i…