Resultats de la cerca

S'especialitzà en oftalmologia a París, i s’establí a Madrid 1853, on fou director de l’Instituto Oftálmico 1877 Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón 1891 Des del 1870 collaborà en la República Federal , de Madrid

Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944

Es llicencià 1926 i doctorà 1953 en medicina a la Universitat de Barcelona Fou professor adjunt de fisiopatologia a la facultat de medicina de Barcelona 1934-38 S'especialitzà en malalties allèrgiques, i estudià especialment el favisme, la pollinosi i l’hemòlisi alimentària Fou president de la Societat Catalana de Biologia 1969-71, de la Sociedad Española de Alergia i de l’European Institute for Allergy Research

Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944

Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en otorrinolaringologia Catedràtic, primer, a la Universitat de Cadis, passà després a la de València Publicà Quimioterapia de la otitis 1947, Quimioterapia en otología 1949, Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo 1951 i altres treballs sobre la paràlisi laríngia, la intervenció laríngia i la paràlisi dels dilatadors Fou rector de la Universitat de València 1972

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon ,…

Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981

Llicenciat en medicina per la Universitat de Basilea, s’especialitzà en immunologia, camp en el qual desenvolupà importants recerques a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin de Canberra, en collaboració amb PDoherty 1973-75 Posteriorment treballà en el departament d’immunologia de l’Institut d’Investigació de la Clínica Scripps de la Jolla Califòrnia fins el 1979 Des d’aquest any és professor del departament de patologia experimental i director de l’Institut d’Immunologia Experimental de la Universitat de Zuric Compartí amb PDoherty el premi Nobel de medicina i fisiologia…