Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià
Medicina
Entitat constituïda el 1884 per un grup de metges i farmacèutics de Barcelona de marcades creences catòliques; entre els fundadors hi havia Joan Samada, Jordi Anguera, Blanc i Benet, J.Corominas i Sabater, A.Bassols i Prim.
Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i…
rehabilitació
Medicina
Recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut.
decret de la Interrupció Artificial de l’Embaràs
Medicina
Decret aprovat el 1936 per la presidència de la Generalitat de Catalunya que autoritzava la interrupció de l’embaràs durant els tres primers mesos, per motius terapèutics, eugènics o ètics.
Formava part d’una reforma més general que havia d’incloure els contraceptius i l’atenció obstetricoginecològica L’avortament havia d’ésser efectuat en centres sanitaris dependents de la Generalitat de Catalunya amb un equipament adequat, i després d’un examen meèdicopsicològic de la sollicitant
autòpsia
Medicina
Estudi de les diferents parts d’un cadàver, per diagnosticar i investigar les malalties que havia patit l’individu en vida i per esbrinar les causes de la mort.
Aquest estudi pot tenir interès des d’un punt de vista clínic autopsia clínica o judicial Tècnicament, l’autopsia, anomenada també necròpsia, comprèn l’examen de tot el cadàver i bàsicament l’estudi sistemàtic de les vísceres de les tres cavitats cap, tórax i abdomen i de les extremitats en les autòpsies medicolegals hom valora també l’observació externa L’estudi dels cadàvers humans, rarament dut a terme en l’antigor i més practicat a partir del Renaixement, féu possible l’avenç dels coneixements anatòmics anatomia o resultà fonamental en el desenvolupament progressiu de la medicina…
extubació
Medicina
Retirada del tub d’intubació de la via respiratòria.
Es realitza un cop s’ha resolt el problema que havia motivat la intubació i la respiració assistida
Antoni Trias i Pujol, president de la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat
Medicina
El metge Antoni Trias i Pujol presideix la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, que havia projectat i organitzat ell mateix
VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona
Medicina
August Pi i Sunyer presideix el VI Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona No s’havia celebrat cap més congrés des del 1923 a causa de la Dictadura
llatzeret
El llatzeret del port de Maó en un gravat antic
© Fototeca.cat
Medicina
Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació ( quarantena
) les persones o mercaderies que, pel fet d’arribar d’un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques, són considerades com a probable focus d’infecció.
Als Països Catalans hi havia llatzerets a l’entrada o al port de les poblacions, i normalment posseïen una capella o església adjunta a l’establiment El més important, a part els de València i de Barcelona enderrocat el 1813, fou el de l’illa des Llatzeret, al port de Maó
El president del Brasil cessa el ministre de sanitat
Medicina
El president del Brasil Jair Bolsonaro força la dimissió del ministre de salut Luiz Henrique Mandetta Mandetta havia instat la població a confinar-se i a mantenir la distància de seguretat per tal d'evitar contagis del virus de la covid-19, contràriament als pronunciaments del president, que el 20 d’abril dona suport públic a les protestes anticonfinament
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat
Medicina
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres, fundada el 1470 per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu.
El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats