Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
higiene mental
Psicologia
Medicina
Branca de l’activitat medicopsicològica que es proposa de mantenir la salut mental de la població i prevenir l’aparició o l’agreujament de problemes psíquics.
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
I Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Se celebra el I Congrés d’Higiene de Catalunya, que és el primer congrés mèdic celebrat en llengua catalana
Maig. I Congrés d’Higiene Escolar, a Barcelona
Medicina
Maig Se celebra a Barcelona el I Congrés d’Higiene Escolar
Pere Felip Monlau i Roca publica Elementos de higiene pública
Medicina
Pere Felip Monlau i Roca, metge higienista, publica Elementos de higiene pública, on utilitza un criteri sociològic de tipus pràctic i avançat per tal de contribuir a la solució de l’hàbitat urbà
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
Josep Albert Palanca i Martínez-Fortún
Medicina
Metge.
Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944
Amali Gimeno i Cabañas
Política
Medicina
Metge i polític.
Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc…
,