Resultats de la cerca

Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal…

Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…

Graduat en medicina a Rochester 1943, des del 1947 treballà a la facultat de Medicina de la Universitat de Washington de Saint Louis on, juntament amb la psicòloga i sociòloga Virginia EJohnson, amb qui es casà, inicià les seves recerques sobre conducta i fisiologia sexual El 1964 fundaren la Reproductive Biology Research Foundation, i el 1973 el Masters & Johnson Institute clausurat el 1994, un any després del seu divorci L’aportació d’ambdós en el camp de la sexologia és considerada pionera i fonamental Publicaren diversos llibres que, malgrat el seu contingut tècnic, obtingueren un…

Exercí diversos càrrecs al Consell de Cent, com el de conseller en cap 1623-24 i 1638-39 Fou ambaixador a Madrid 1616-17, des d’on adreçà diverses cartes al Consell de Cent Aquest epistolari, escrit en una llengua entre el registre formal i el colloquial, té interès per la seva aportació historicopolítica i per la crònica que ofereix de la vida a la cort de Felip III Regentà diverses càtedres a la Universitat de Barcelona i publicà tractats mèdics Fou catedràtic de la universitat barcelonina i publicà tractats de tema mèdic com Synopsis formularum medicarum, in sex libros Galeni…

Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar les…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

Catedràtic d’anatomia a la Universitat de València Fou el cap de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana, que irradià a les altres universitats peninsulars Enarrationes in Librum Galeni de ossibus 1555, Isagoge ad faciendam medicinam ex Hippocratis et Galeni monumentis 1561, De indicationibus 1572

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena 1722-25 Installat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1725, catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà 1727, metge de l’hospital militar d’aquesta vila 1728, rector de la Universitat 1737 i 1755 i protometge del Rosselló 1753 A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin 1740, s’interessà per una gran diversitat de temes, com ara l’…