Resultats de la cerca

Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de…

És ocasionat per qualsevol procés inflamatori que afecti la boca o la faringe estomatitis, amigdalitis, faringitis, cossos estranys, etc Habitualment és de causa infecciosa

Es pot dur a terme per motius diversos, com ara per seguretat ciutadana o per salut pública, en aquest cas com a mesura epidemiològica per a evitar el contagi d’una malaltia infecciosa

Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1975 El 1976 es traslladà a la Universitat de Madrid Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses

La causa és infecciosa, però pot estar afavorida per un traumatisme o per disseminació hematògena, o ésser una complicació de la cirurgia ocular La provocada per bacteris gairebé sempre és una complicació greu de la cirurgia ocular, tot i que també pot donar-se per disseminació hematògena L’endoftalmitis causada per fongs es produeix per disseminació hematògena en pacients amb la immunitat alterada, o com a complicació secundària a l’ús perllongat d’antibiòtics d’ampli espectre Les endoftalmitis víriques pràcticament són exclusives de pacients immunodeprimits

La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèllula d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques Actualment també s’…

La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…