tipificació

f
Medicina

Qualsevol dels mètodes utilitzats per a diferenciar soques de microorganismes que presenten diferències biològiques i bioquímiques molt petites.

La tipificació d’espècies patògenes és molt útil per a determinar l’agent causant d’un brot d’una malaltia infecciosa. La tipificació clàssica es feia mitjançant l’ús de marcadors fenotípics, com ara la presència de bacteriocines, produïdes per soques de l’organisme que hom vol tipificar o a les quals poden ésser sensibles; de fags que poden atacar algunes soques de l’espècie en qüestió; d’anticossos que poden causar la formació d’antígens en diferents llocs de la cèl·lula; d’agents antimicrobians als quals poden reaccionar de diversa manera les diferents soques. Actualment també s’empren marcadors moleculars, molt més precisos. L’anàlisi es basa en la caracterització física de determinades molècules, com ara àcids grassos, proteïnes i àcids nucleics (ribotipificació).