Resultats de la cerca

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera…

Es llicencià en medicina a la Universitat d’Oxford Anglaterra l'any 1956 i es doctorà a Califòrnia Després d'exercir a la Gran Bretanya, el 1961 anà als Estats Units, on fou internista i resident al Mount Zion Hospital de San Francisco i a la Universitat de Califòrnia Los Angeles Establert a Nova York des del 1965, treballà com a neuròleg a l'Albert Einstein College of Medicine 1965-75 i 1975-2007, a la New York University School of Medicine 1992-2007 i al Columbia University Medical Center 2007-2012, entre d'altres, com a resident És conegut pels seus llibres, basats en casos reals de…