Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
Jules Alphonse Hoffmann

Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…
Jules Germain Cloquet
Medicina
Metge francès, autor d’estudis importants sobre l’anatomia i la cirurgia de la regió inguinal, en la qual descriví l’existència del gangli limfàtic crural (gangli de Cloquet) i d’un tipus específic d’hèrnia.
Jules Émile Péan
Medicina
Metge i cirurgià francès.
Introduí a França la laparotomia i l’ovariotomia Publicà diversos treballs importants sobre cirurgia i tècniques operatòries Ideà un model de pinces de forcipressió, que porten el seu nom És autor de De la forcipressure 1875 i Leçons de clinique chirurgicale 1876-90
Albert Claude
Albert Claude
© Fototeca.cat
Medicina
Citòleg nord-amercià d’origen belga.
Llicenciat en medicina a la Universitat de Lieja 1928, fou un dels pioners en la utilització d’el microscopi electrònic i les tècniques de centrifugació en l’estudi de l’estructura cellular Isolà i analitzà químicament per primera vegada 1933 un virus d’ARN i determinà en detall les característiques i les funcions dels orgànuls cellulars ribosomes, lisosomes i mitocondris principalment Fou director de l’Institut Jules Bordet 1948-72 i professor i cap del departament de citologia de la Universitat Lliure de Brusselles 1948-69, on fundà un laboratori d’investigació sobre el càncer…
Ralph Marvin Steinman

Ralph Marvin Steinman
© The Rockefeller University
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988 Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…
Bruce A. Beutler

Bruce A. Beutler
© Cardiff University
Medicina
Metge nord-americà.
Fill d’un destacat hematòleg i genetista, l’any 1981 es graduà en medicina per la Universitat de Chicago, i el 1983 obtingué el doctorat pel Southwestern Medical Center de la Universitat de Texas Del 1983 al 1985 féu recerca postdoctoral a la Universitat Rockefeller, de la qual fou també professor i metge de l’hospital d’aquesta institució 1984-86 L’any 1986 retornà a Texas i fou professor al Howard Hughes Medical Institute fins l’any 2000, que s’incorporà al departament d’immunologia de The Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia, i el 2007 en fou nomenat…
Francesc Camps i Mercadal
Folklore
Medicina
Lingüística i sociolingüística
Metge, erudit i folklorista.
Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del…
,
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
Medicina 2011
Medicina
Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…