Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
El Laboratori
Medicina
Societat fundada el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de medicina de Barcelona (Salvador Cardenal, Josep A.Barraquer, Joan Viura, Manuel Riba i Manuel del Vilar) amb intenció d’efectuar pràctiques de vivisecció i de fisiologia, que mitiguessin la vacuïtat del retòric ensenyament oficial.
Entre els socis que ràpidament s’hi inscriviren figuren Giné i Partagàs, Letamendi i Bartomeu Robert, que ja eren mestres consagrats El 30 de novembre de 1878 es fusionà amb una Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears
ciències de laboratori clínic
Medicina
Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic
Medicina
Associació científica i professional creada el 1995.
Els fins principals de l’ACCLC són promoure i difondre les activitats relacionades amb la recerca i l’educació en el camp de les ciències de laboratori clínic, organitzar congressos i altres reunions científiques relacionades amb les ciències de laboratori clínic, establir documents normatius destinats a millorar la qualitat de les prestacions dels laboratoris clínics, i assessorar els estaments públics en tots els aspectes de les ciències de laboratori clínic L’àmbit científic de l’ACCLC és el que correspon al conjunt de disciplines sanitàries…
Creació del laboratori d’histologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
Medicina
Es crea el laboratori d’histologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya
droga de síntesi
Medicina
Estupefaent de síntesi de laboratori ingerit per via oral.
El més conegut és lametilendioximetanmina, coneguda amb el nom d’èxtasi
Leandre Cervera i Astor
Veterinària
Medicina
Metge (1914) i veterinari (1911).
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les…
Jordi Gras i Riera
Medicina
Metge.
Fill i net de metges, es llicencià en farmàcia l’any 1934 Després de treballar durant dos anys a la farmàcia familiar, començà a cursar medicina a la Universitat de Barcelona, estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 Llicenciat el 1941, el 1945 es doctorà en medicina i el 1951 en farmàcia Deixeble d’ Agustí Pedro i Pons , en acabar la carrera s’incorporà al laboratori de bioquímica de la Clínica Mèdica a l’ Hospital Clínic , on romangué fins el 1976 L’any 1951 amplià estudis sobre proteïnes al Laboratori d’Investigació Bioquímica de Zuric El 1945,…
història clínica
Medicina
Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
Reuneix els apartats següents filiació personal, antecedents familiars, antecedents personals, tant fisiològics com patològics, malaltia actual inici, evolució i situació del moment, exploració física, diagnosi de probabilitat, proves de laboratori i especialitzades anàlisi biològica, raigs X, gammagrafies, etc, confirmació diagnòstica, tractament, evolució de la simptomatologia del malalt i epícrisi
ciclotró
Medicina
Instrument utilitzat per a la producció de radionúclids o isòtops radioactius emissors de positrons, que es caracteritzen per tenir un període de semidesintegració molt curt (entre uns pocs minuts i dues hores).
El més freqüentment utilitzat és el fluor-18 Els radionúclids produïts en els ciclotrons habitualment no tenen la forma química i farmacèutica adequada per ser utilitzats com a traçadors biològics, pel que han de ser incorporats a molècules més complexes, acció que es realitza en un laboratori de radiofarmàcia
Pere Babot i Boixeda
Medicina
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina